dello stesso parere.
Die XVI supradicti mensis et anni. c. 80v.
Existentes omnes supradicti reverendissimi domini archiepiscopi et omnes alii de reverendissimo Brachio eclesiastico, congregati ad sonum campane in presenti Parlamento, ut morir est, intus secrestiam sedia callaritane,
Lo reverendissimo senyor arquebisbe de Caller es del vot que ha ia dit altra vegada;
Lo reverendissimo senyor arquebisbe de Sacer es de vot y parer, apres de besar les reals mans y peus de sa Altesa, que sa Altesa elegesca y trameta per regent de aquest Regne seu de Sardenya per regir la regia que sia natural del Regne y aquest es son vot.
Item omnes alii supradicti de dicto Brachió eclesiastico unanimes et concordes son 66' Firma autografa.
del vot y parer del reverendissimo senyor aquebisbe de Sacer y axi manaren a mi dit notari continuar ho lo dit vot y parer. /
ASC, AAR, Parlamenti, vol. 156, cc. 187-189v.
302 1519 dicembre 16, Cagliari (Coro della Cattedrale) Riunito il Parlamento, il luogotenente generale fa convocare dal maestro razionale e dal ricevitore del riservato Ravaneda gli ambasciatori degli Stamenti ai quali, una volta giunti alla sua presenza (per il Braccio ecclesiastico Antonio Giovanni de Aragall e Giacomo Sisneros canonici di Cagliari, per il militare Giacomo de Alagón e Pietro de Castelvì, per il reale Giovanni Antonio Milza de Gambella e Giovanni Bernat), relativamente all'elezione del reggente riferisce che, a suo parere, non essendovi opinioni concordi tra i rappresentanti degli Stamenti, una volta fatto presente al re che esistono nel Regno persone in grado di assumere questo incarico, si lasci a lui la decisione e la scelta; mentre, per quanto concerne la questione dei salari, è necessario giungere a una conclusione entro la notte.
Dopo un'ora Antonio Giovanni de Aragall riporta la risposta dei tre Stamenti i quali, ritenendo che il reggente debba essere persona del Regno, ne rimettono la scelta nelle mani del re, e sulla questione dei salari propongono di prendere 1.500 lire dalla somma destinata ai ponti e 1.500 lire dalla somma che il luogotenente generale doveva distribuire per i porti. Il luogotenente accetta l'offerta, quindi, con i tassatori e trattatoti. definisce la distribuzione delle 3.000 lire:
al luogotenente generale: 200 ducati;
al gran cancelliere: 200 ducati;
al tesoriere: 200 ducati;
al segretario Giovanni Gonzales: 100 ducati.
Le restanti 480 lire saranno divise fra i tre Stamenti: 150 lire ciascuno e i trattatori degli Stamenti le ripartiranno come meglio credono; le restanti 30 lire andranno al segretario Salvatore Aleu come esaminatore di gravami; quindi il reggente la reale Cancelleria proroga la seduta al 24 dicembre.
Il giorno successivo, presso la scrivania della luogotenenza generale, i tassatori dello Stamento reale riferiscono al notaio le quote della ripartizione interna delle 150 lire, divise in 25 lire per ciascun sindaco di Sassari, Alghero, Oristano, Castelsardo e i due di Cagliari.
c. 187 Postmodum vero die veneris XVI decembris MDXVIIII, Callari, continuando generale Parlamentum prefatoque spectabili domino locumtenente generali in coro dicte Sedis personaliter existente, congregatis dictis tribus Brachiis sive Stamentis ad sonum campane, ut moris est, intus Sedem callaritanam pro tractandis negotiis
generalis Parlamenti, spectabilis dominus locumtenens generalis dirigendo verba magnificis magistro rationali et receptori Ravaneda verba eisdem dixit sequentia:
Anau vosaltres dos y digau als Staments me trametan embaxados que.ls vull parlar lo que he vist en la letra de sa Magestat y altres cose, y anant dits officials reals foren lo que sa Senyoría los tenia manat, y de fet vingueren a sa spectable Senyoria embaxados dels tres Estaments los sequents: per lo Bras ecclesiastich los reverenda don Antonio Joan d.Aragall y mossen Jaume Cisneros, canonges de Caller, y per lo Estament militar don Jayme d.Alago y don Pedro de Castellvi, y per lo Estament real los magnifica mossen Joan Antonio Milia de Gambella y mossen Joanot Bernat als quals sa spectable Senyoria los dix en effecte lo ques sequeix:
Yo us he fet venir assi y trames a demanar perque esta nit passada me aturi a Cort per veure la letra quel Rey nostre Senyor me fa, perque segons aquella vos fes la resposta y aquexa comunicas als Estaments. Y axi yo he vist dita letra y sa Magestat en dita ma letra no determena sí yo dech esser de vostre parer o si informare [:..il y quasi se
pot entendre lo hu / y 1.altre, y per la amor que us tinch a tots y encara perque per c. 187v.
ma condicio no se dir, si no lo que vull fer y no y vull ser dissimulat, vos dich que puix no par sian concordes en esta electio de regent per ser de altre parer lo arcabisbe de Caller, lo procurador de don Pero Maga y per si lo sindich de 1.Alguer y de Castellginoves es lo meu parer que conech hi ha en lo Regne moltes persones abils, bones y suficients per tenir aquest offici y que serviran molt be a sa Magestat y en ago no y tinch dubte ningu y tanbe serien bons per altre mayor offici, pero com conexen de mi so apartat de entendre en lo que als altres toca de fer y volrie cascu fes lo que li pertany y axi u provehesch en tots los del Regne y officials y tant mes me par ago iust de dexa raho a sa Magestat y no prende-li la cortesia. Y en cas que per mon scriure o per procurarho se fes regent que yo nomanas y no reisques non faria perque non volria sperar lo que lo Regne diria y axi per millor que sa Magestat que sab sos Regnes que han mester hi procehesca, que segons te acostumat y se spera fara tal electio que nos pora míllorar, y que sa real consiencia sera descarregada y lo Regne be regit y be administrada la iusticia. Y no sera millor que quant yo puie a consellar y moltes altres causes hi ha que nos pot fer altre que remetreu a sa Magestat d.aqui avant desliberarlo queus parra y ab vostre parer yo scriure lo que dich que apres mon parer y prech vos vos recordeu de tot hui referiau axi com dich als Estaments y acabau lo dels salarís esta nit.
E lo dit reverend canonge Aragall per tots llurs companyons respos en effecte y dix lo sequent: /
Senyor molt spectable, per tots estos Senyors y per mi es stat hoyt lo que per vostra c. 188 spectable Senyoria nos es dit,. de tot comunicarem als nostres Estiments y del que se fara sera dat avis y resposta a vostra spectable Senyoria.
Y anant.sen estant per spay de cerca una ora tornaren a sa spectable Senyoria en dit lloch y per boca del dit Aragall fonch explicada llur embaxada en la forma sequent:
Senyor molt spectable y digne president, los tres Estaments conformes y unanymes
hoyda la proposicio feta per vostra Senyoria per lo que concorre de regent y salaris, quant al del regent besen les mans y peus de sa Magestat per la mere los ha fet enscriurens lo quals ha scrit y son concordes que hi ha persones en lo Regne abils y sufficients que sa Magestat se.n pot molt be servir per a tal offici y mayor hils par que deu ser del Regne. Y la electio que sie remesa a sa Magestat qui per descarrech de sa real consiencia y benefici del Regne seu y de sos vassalls fara tal electio que tots tindren causa de estar molt contents y alegres. Y quant als salaris que sien preses tres mil lliures, es mil y D lliures que staven consignades als ponts y mil y D llíures que staven reservades per distribuhir hon parria a vostra Senyoria ab los elets de les obres y aquexes que sien distribuhides y repartides per los officials de vostra spectable Senyoria y en los laborants y officials a coneguda de vostra spectable Senyoria y dels taxados e lo síndich de Oristany no content que les mil y D lliures reservades a c. 188v. arbitre / vostra spectable Senyoria se destribuhes quen en aio si no en Oristany en repararla be y que.n remet tot a vostra spectable Senyoria. Lo demas diran estos mos companyons y no han trobat altre spedient per dita satisfactio y augment de salaris si no la quantitat ia dita, que com veu vostra spectable Senyoria es tot interes dels militas y reals que per servey de sa Magestat no sa mirat, si no que sie servit en aio que ha manat.
Lo mateix en effecte digueren tots los altres embaxados y micer Moner que ara millor esta en son vot quant en lo del regent per lo que veu de tots.
E lo dit spectable Senyor loctinent generai hoyda la dita embaxada verbo respos lo seguent en effecte:
Ell esta molt be que tots sian concordes y axi concordablament deveu scriure a sa Magestat y sa Magestat ho provehira com sera servey de Deu y seu y benefici del Regne y de la bona administracio de la iusticia. Y quant al augment dels llaborants sa Magestat se.n tindra per servit del que feu per fluxar vos del que tenien necessitat y los officials de alla tindran causa de estarne contents.
E fet aio vingùeren a sa spectable Senyoria los taxados y iunctament ab sa spectable Senyoria y en sa presencia repararen dites tres mil lliures concordablament en la forma sequent: /
c. 189 Taxta o augment als llaborants y officials feta per lo spectable Senyor loctinent general ab los taxados y tractados feta de les tres mil lliures, es mil y D lliures que eren consignades als ponts y mil y D lliures que eren restades de les XXX' dels reparos.que sa Senyoria y les persones eletes havien de distríbuhir segons l.acte y en los taxados dels militars ha et mana. Present lo noble don Pedro, per lo vescomte son fili, altre de dits taxados y tractados.
Lo spectable Senyor loctinent genera]. CC ducats
lo gran canceller CC ducats
lo thesorer CC ducats
lo vicar CC ducats
lo secretari Joan Goncales C ducats
Les CCCCLXXX lliures que resten a compliment de les tres mil lliures sien repartides entre los tres Estaments, es CL a cada Estament y que los taxados de cada Estament se repartescan aquelles com los parra. Y les restants XXX lliures que sien del secretari Aleu com exhaminador de greuges en augment de son salari.
E fet tot no, segons d.alt esta dit, per ser ia molt gran nit mana sa spectable Senyoria prorogar dit Parlament com de fet lo egregi Senyor regent al lloch acostumat proroga aquell en la forma seguent: /
Spectabilis dominus locumtenens generalis et presidens in Parlamento prorogat c. 189y dictum Parlamentum omnes et singulos actus eiusdem ad die XXIII' decembris,
hora et loco consuetis, si feriate non fuerit, sin autem ad diem sequentem non feriatam. Presentibus nobili Petro Pilares, magistro rationali, et magnifico Paulo Comelles, locumtenenti Regi procuratoria,' et aliis.
A l.endema en la scrivania de la loctinencia generai los taxados del Estament real feren relacio a mi dit notari, com ells havien repartit les CL lliures que al lur Estament eren donades: XXX lliiires a quiscun sindich, es los sindichs de Caller al sindich de tacer y de l.Alguer y de Oristany y Castellginoves. /
ASC, AAR, Parlamenti, vol. 156, cc. 179, 180-180v.
303 1519 dicembre 22, Cagliari (Palazzo regio)
Giovanni Antonio Milia de Gambella, sindaco di Sassari, avendo già fatto ricorso contro una decisione adottata dal luOgotenente generale riguardo un gravame proposto da Alghero e che si sostiene interessare anche Sassari, presenta un'altra supplica contestando quanto gli era stato risposto dal • luogotenente generale, sostenendo che, anche se questi aveva proceduto con una concordia e non con una sentenza, doveva comunque convocare Sassari, e chiede quindi ancora che sia rivista la decisione adottata; il luogotenente ribadisce la decisione presa'.
Ex post autem die XXII mensis decembris MDXVIIII, Callari, in aula regii palatii, c. 179 coram spectabili domino locumtenenti generali advenit et comparuit honorabilis Ioannes Milia, sindicus civitatís Caceris, qui sue dominationi presentavit supplicationem sequentem: /
Senyor molt spectable loctinent generai. c. 180
A la scriptura presentada per lo sindich de Sacer apellant-se ab aquella del preiuy, li es fet per vostra Senyoria en les provisions e apuntaments fets als asserts greuges posat per 1.Alguer en los que.11s entreve interes de la ciutad de Sacer e per co com a negotiis concements interes de part foren remesos a vostra Senyoria la quell ha proveit
Parlamento 1518, doc. 297, cc. 177-178v.
deretament en dita scriptura que no ha proveit per via de iusticia si no de concordia y super possessorio, y encara que axi sia, no cessa lo preiuy ans es tant matex evident perque in possessorio no.s pot proceir quant menys declarar parte non citata y per via de concordia la part de qui es interes y deu consentir altrament no es parte ni concordia y per co la apellatio subsistex y resta iustificada y axi suplica lo dit sindich de Sacer tant per lo cap reservat sine preiudicio etcetera, sine iure aprobatione, sine predicte com per la apellatio interposada y tanbe admesa que no sia cosa alguna innovada fins oyda la ciutat de Sacer y sindic de aquella, axi com es de iusticia, etcetera et licet etcetera.
Cui quidem supplicationi fuit facta provisio sequens: /
c. 180v. Iam fuit debite provisum et est presto et paratus facere iustitiam semper quod fuerit supplicatus.
Provisa per spectabilem dominum locumtenentem generalem die XXII decembris MDXVIIII, Callari.
Aleu secretarius pro pupillo Serra. /
ASC, AAR,
Parlamenti,
vol. 156, cc. 190-191.304