• Non ci sono risultati.

Quindi il reggente la reale Cancelleria, su mandato del luogotenente generale, proroga la seduta al giorno successivo

Nel documento Tomo II. Atti (pagine 105-109)

Finaliter vero die mercurii XIIII decembris MDXVIIII, Callari, continuando c. 183

generale Parlamentum prefatoque spectabili domino locumtenente generali in"' coro dicte Sedis personaliter existente congregatisque ad sonum campane, ut moris est, intus Sedem callaritanam, dictis tribus Brachiis sive Estamentis generale Parlamentum facientibus et representantibus quilibet in suo loco, advenerunt embaxiatores totius generalis Parlamenti, videlicet cuiuslibet Brachii sive Estamenti:

pro Estamento ecclesiastico reverendi Antonius Barray et Perotii Marti, et pro Estamento militari magnifici Andreas Nadal, doctor, et nobilis Ludovicus Bellit et pro Estamento regali magnifici Arnaldus Vincencius Rocha et loannes Bernat, qui eorum embaxiatam in effectu per organum dicti Barray exposuerunt sequentia:

Senyor molt spectable, los tres Brassos conformes nos trameten a dar resposta a vostra spectable Senyoria circa la letra que tenen de sa Magestat y a la crehensa de vostra Senyoria qual los es stada explicada que besen los reals peus de sa Magestat per lo que lis te scrit y feta merge lo que erta apuntat y conclos es que lo regent sie del Regne y quant als altres caps no sa pres apuntament perque falten alguns, pero per altre die si pendra apuntament hui sera tornat resposta a vostra Senyoria.

(regent del Regne)

Lo mateix dix en effecte micer Nadal, go es que besen les mans de sa Magestat y de ago specialment ne daran comissio als embaxados y ara a vostra spectable Senyoria en persona de sa Magestat y acceptant la merce que sa Magestat los ha fet que sie del Regne y suppliquen prorrogacio que en lo que falta fer se dara conclusio.

Idem in effectu dixit lo dit Rocha per son Estament. /

A la qual embaxada lo dit spectable Senyor loctinent general respos en effecte lo c. 183v.

sequent:

657 Espunto: tus capellam Sancte Crucis.

Molt en bonora que sian conformes al que sa Magestat mana y en scriurelo y so cert que mirareu com sera son servey, tanbe era raho que aguessen donat conclusio en lo dels salaris, que axi com i haveu fet lo hu deven fer 1.altre y axi us pregue y encarregue que mireu en ago ques faga lo que sa Magestat mana y so content se prorogue per altre die.

Et incontinenti, egregius dominus Michael May, regens Cancellariam, accessit ad locum asuetum et fecit prorogationem sequentem:

Spectabilis dominus locumtenens generalis et presidens in Parlamento prorogat dictum Parlamentum omnes et síngulos actus eíusdem ad crastinam, hora et loco consuetis, si feriate etcetera. Presentibus nobilibus Filipo de Cervello et Ludovico Bellit et aliis. /

ASC, AAR, Parlamenti, vol. 156, cc. 183v.-186v.

299 1519 dicembre 15, Cagliari (Coro della Cattedrale) Riunito il Parlamento, Michele Moner, sindaco di Alghero, chiede che venga messa agli atti una dichiarazione nella quale esprime parere difforme da quanto concordato fra i tre Bracci riguardo al reggente, e cioè che debba essere persona del Regno, sostenendo invece che vada rimessa alla valutazione del Re la scelta del soggetto più idoneo; indi Pietro Safranquesa, sindaco di Castelsardo, esprime a sua volta l'opinione che, pur non mancando il Regno di persone in grado di svolgere l'incarico di reggente, la scelta debba essere rimessa al re.

Giunti poi gli ambasciatori dei tre Bracci (per quello ecclesiastico Antonio Giovanni de Aragall e Antonio Barray canonici di Cagliari, per il militare Giacomo de Alagón e Pietro de Castelvì, per il reale Giovanni Antonio Milia de Gambella e Giovanni Bernat), Antonio Giovanni de Aragall dichiara che gli Stamenti sono d'accordo che il luogotenente possa prorogare il Parlamento in qualsiasi parte del Regno si trovi e quante volte riterrà opportuno, e sono ugualmente concordi nell'auspicare che il reggente sia persona del Regno e nel chiedere un parere del luogotenente sulla scelta.

Giacomo de Alagón ripete gli stessi concetti aggiungendo che la facoltà data al luogotenente circa le proroghe del Parlamento non deve valere come precedente; e che sulla questione del salario degli addetti alla Corte il Braccio ecclesiastico e quello militare sono d'accordo, mentre il Braccio reale ha ancora bisogno di discutere.

Così si pronuncia anche il Milia, mentre il Barray, a nome dell'arcivescovo di Cagliari Pietro de Castelvì e il Fortesa per sé e come procuratore di Pietro Map, Giovanni Bernat e Giacomo de Alagón esprimono sulla questione del reggente opinione contraria a quella della maggioranza degli Stamenti.

Il luogotenente generale, ringraziati gli intervenuti, comunica che scriverà al re per informarlo degli orientamenti espressi, senza peraltro esprimere un proprio parere circa l'elezione del reggente, in quanto non gli è stato richiesto.

Essendo già notte, il reggente la reale Cancelleria, su mandato del luogotenente generale, proroga il Parlamento al giorno successivo.

Successive vero die iovis XV decembris MDXVIIII, Callari, continuando generale c. 183v.

Parlamentum prefatoque spectabili domino locumtenente generali in coro dicte Sedis personaliter existente congregatisque dictis tribus Brachiis sive Stamentis intus dictam Sedem, more solito, coram sua dominatione comparuit magnificus Michael Moner, sindicus civitatis Alguerii, qui sue dominationi verbo hec vel similia verba dixit in effectu: /

Senyor molt spectable, a ma noticia es pervengut com a lur fonch feta embaxada a c. 184 vostra spectable Senyoria per part dels tres Estaments, com era stat apuntat per aquells circa la electio de regent que per sa Magestat, es scrit que unanimes y conformes son de parer sie del Regne y perque en dita generalitat658 y avuy so com a sindich de l.Alguer y perque no sie vist esser-hi compres com sie stat de altre parer y vot na fet llevar acte qual supplique a vostra Senyoria mane assi insertar en lo qual estich y persevere lo qual acte y vot es del tenor seguent sotascrit de ma del scriva del nostre Stament: /

Die XV mensis decembris anno a nativitate Domini MDXVIIII. c. 185 Lo magnifich micer Miquel Moner, sindich de 1.Alguer, es de vot y parer que sia feta resposta a la catolica cesarea Magestat besantli les reals mans y peus de tanta clemencia en haver volgut saber la voluntat de aquest Stament ans de fer provisio de regent e iatsia axi en aquest Regne com en los altres de Arago y age y sons iusticie ius per dit ofici e perque es rahonable que no sia dit Stament vist esser ingrat de tan inmensa serenitat y lo servey sia conforme en alguna part a la merce que sia remes a sa Altesa a qui pertany la eleccio de regent659 del present Regne que minor de tots sab quant importa en esser ben governat y la iusticia en aquell administrada essent cert que per sa acostumada benignitat provehira talment que aquest seus pobles y vassalls sien ben regits per son sacro servey y descarrech de sa real consciencia.

Signum Pere Carnicer, notari. /

En lo mateix instant vingue a sa spectable Senyoria en dit lloch mossen Perot c. 186 Cafranquesa, sindich de Castellginoves, y dix a sa Senyoria com son vot era stat que en lo Regne havia persones sufficients de qui sa Magestat se podie servir pero si seria elet del Regne o no o de altre Regne, que.n remetra a sa Magestat que sab minor lo qui sera bo per a son servey.

Y estant en aio vingueren embaxados de tots los Estaments a sa spectable Senyoria, (1) es per lo ecclesiastich lo noble don Antonio Joan d.Aragall y mossen Antonio

6" Espunto: del dit sindich.

6" Espunto: de que tant importa.

Barray, canonges de Caller, per lo militar don Jayme d.Alago y don Pedro de Castellvi y per lo real mossen Joannes Antonio Milia de Gambella y mossen Joanot Bernat, los quals splicaren llur embaxada a sa spectable Senyoria per boca del dit Aragall en la forma seguent en effecte:

Senyor molt spectable, los reverendissim noble y magnific Estaments representants tot lo Regne conformes y unanimes son contents que sie dada facultat a vostra spectable Senyoria com la donen de present, que puga prorogar lo Parlament en qualsevol part del Regne hon parra y volra vostra spectable Senyoria en una o moltes voltes com semblara y axi mateix quant a la regencia son conformes que sie del Regne lo regent y quant a la electio de persones volen lo parer de vostra spectable Senyoria perque sabut nes puguen conferir entre ells.

Lo dit noble don Jayme dix en effecte lo mateix aiustant-hi que la facultat de prorrogar se dona ab que no sie tret en consequencia y que la elecio sobre lo regent c. 186v. los ha mogut en voler lo. parer de sa Senyoria / y quant al cap dels salaris los ecclesiastichs y ells son conformes y los reals volen prorogacio per estant perque dema se puguen determenar si seran de Ilur part que es que sien augmentats com sa Magestat mana.

Idem Milia.

Lo canonge Barray dix, per part del reverendissim arcabisbe de Caller, que quant al del regent es de altre parer.

Lo noble don Pedro de Castellvi idem per mossen Fortesa y com a procurador de don Pero Maga, que acerca del regerit es de altre parer.

Idem Joan Bernat com don Jayme.

E hoyda la dita embaxada sa spectable Senyoria verbo en effecte los respos lo sequent:

Reste content de la facultat me donan los Brassos y ara tindre lo cor ample y estare descansat que no stare stret a venir a lloch cert per prorrogar y resten en obligacio a tots y yo.n fare de manera que tots seren contents. E quant al que dien del regent yo regoneix ara la letra que tinch de sa Magestat pero non par que per ella yo dega dir mon parer ni concorrer en electio de persones, si no que a vosaltres toca, y axi ho poreu fer que yo scriure a sa Magestat responent a sa letra.

Et, cum esset iam alta nox, iussit Parlamento prorrogari prout de facto egregius dominus Michaelis May, regens Cancellariam, ad locum asuetum hanc fecit prorogationem.

Spectabilis dominus locumtenens generalis et presidens etcetera, prorogat dictum Parlamentum omnes et singulos actus eiusdem ad crastinam, hora etcetera, si feriate etcetera. Presentibus magnificis Andrea Natalis et Salvatore Aleu, secretariis, et aliis. /

" Espunto: parie y volrie.

ASC.AL,

Sezione Antica,

3.2.1. (Lettere del sec. XVI), 832/1/277-277v.

300

1519 dicembre 15, Cagliari

Don Angelo de Vilanova, luogotenente generale del Regno, autorizza i

Nel documento Tomo II. Atti (pagine 105-109)

Outline

Documenti correlati