dicembre 1519.
c. 275v. Apuntaments fets en lo Parllament de don Angel de Vilanova.
Carolus divina favente clementia electus Romanorum Rex et futurus Imperator semper augustus, Ioanna mater et idem Carolus eius filius Dei gratia Reges Castelle, Aragonum, Legionis, utriusque Sicilie, Hierusalem, Navarre, Granate, Toleti, Valencie, Gallecie, Maioricarum, Hispalis, Sardinie, Cordube, Corsice, Murcie, Giennis, Algarbii, Algesire, Gibraltaris ac insularum Canarie, necnon insularum Indiarum et terre firme maris Oceani, archiduces Austrie, duces Burgundie et Bravancie etcetera, comites Barchinone, Flandrie et Tiroli etcetera, domini Viscaye et Moline etcetera, duces Athenarum et Neopatrie, comites Rossilionis et Ceritanie, marchiones Oristanny et Gociani, spectabili nobilibus magnificis consiliariis dilectis et fidelibus nostris locumtenenti generali, gubernatoribus et reformatoribus Callaris, Gallure et Lugudorii, procuratori nostro regio ac magistro rationali et eorum locatenentíbus ac universis et singulis aliis officíalibus et personis quibus spectet presentibus et futuris in dicto nostro Sardinie Regno ad quorum notitiam presentes pervenerint et fuerint presentate, salutem et dilectionem.
Per contenta in processu Parlamenti nuper celebrati ex concessione nostra per vos spectabilem nobilem et dilectum consiliarium et locumtenentem generalem nostrum
6'6 R. Di Tucci, Il Libro verde della città di Cagliari cit., pp. 436-440, doc. n. CCLV; copia in ACA, Cancelleria, reg. 3893, cc. 94v.-96v.; cfr. Parlamento 1518, doc. 323, cc. 159-163.
in dicto nostro Sardinie Regno don Angelum de Villanova, et ex relatione nobis facta per magnificum et dilectum consíliarium ac regentem nostram cancellariam in nostro Sacro regio Consilio dicti processus latorem intelleximus quod in et pro conclusione prefati Parlamenti tria Brachia sive Stamenta eiusdem Regni totum ipsum Regnum representantia unanimes et conformes, supplicarunt vobis prefato locumtenenti generali nostro quod apuntamenta quedam per tractatores dictorum trium Stamentorum simul cum tractatoribus nostris regiis facta bonum et reformationem justicie eiusdem Regni concernentia decretetis ac, si opus esset, promitteretis quod eodem modo quo per vos essent decretare confirmarentur a nobis et ita quantum ad decretationem vestram fuit factum ac nostre Magestati per vos supplicatum ut nostra voluntate et assensu munire de nostra solita benignitate et munificentia dignaremur.
Nos vero, visis et recognitis dictis apuntamentis que sunt tenoris sequentis:
Primo com per speriencia se aia mostrat en la ciutat de Caller que moltes cases opulents son vengudes a manco per ser los crexos de les dones a tota llur voluntat, per co per utilitat del regne e conservacio dels patrimoni dels poblats, en ell supplica la dita cort placia a vostra spectable Senyoria en persona de sa Magestat ordenar que lo screix, morta la dona, torne als hereus del marit del qual sera exit no havent-hi fills ex eodem matrimonio e altre particular concordia y que en l.Alguer sia servat llur consuetut.
Item que lo any de plor de les dones en persones de honor sien cent lliures y en los mercaders cinquanta y en los artesans y menestrals vint y sinch e per tolre tota manera de questio que sien compresos en lo primer cap tots y sengles nobles, cavallers, doctors y gentils homens y siutadans que sien estats veguers o consellers en cap.
Item que la dona viuda tingue eleccio de haver lo susdit any de plor o aliments a voluntat sua y aja la hu o altre alternative talment que no ho puxa haver tot plegat.
Item que la mija cambra se entenga de aci avant en les robes de llit y taula necessaries y quotidianes. E per que les sobredites ordinacions se entenguen en la ciutat de Caller y que sia servada en la ciutat de 1.Alguer la consuetut, pero que no sia compres cap seria ni draps de rassos y de dita mija cambra y draps de rasos y de dita mija cambra axi entesa sia donada a la viuda la quarta part a totes passades observatse 1.orde del inventari segons es acostumat.
Item si en algunes sentencies seria reservat dret a les parts litigants o a alguna de aquelles, si lo salari sera integrament pagat, no puga ni dega pendre altre salari quant se declarats sobre dita reservacio, si no en cas que.y agues o iuge nou o actes nous y que en tals casus e cada-hu d.ells se pague una terca y no mes.
Item per bona administracio de la iusticia sien obligats los magnifica veguers y assessor assidir al menys per dos hores cada mati en dia iuridich per expedir e fer iusticia en la cort als qui la demanaran y que lo mateix sia entes en los potestats de les altres ciutats. Y en Sacer hoc addito que per los molts negocis e molt poble de la dita ciutat hagen en dita ciutat dits dies seure en la cort almenys dues hores de mati y dues apres de dinar. Y que en 1.Alguer lo divendres entenguen en criminal.
Item que les causes civils menos de XXV liures no sien evocades per vostra spectable Senyoria verbaltnent ni en escrits ni per son magnific regent, si no que lo magnific veguer de Caller ab son assessor iudic aquells axi com es ja atorgat y ordenat per lo serenissimo Rey don Ferrando de inmortal memoria, no obstant qualsevol abus fet encontrari.
Item com per consuetut de Caller les causes de agraduacions conega e iudique lo magnific veguer encara que sien sobre preus procehit de viles o vendes de altres heretats e per constitucio de Cathalunya del serenissimo senyor Rey don Ferrando, segons en la segona Cort de Barchinona comensant actenent de continuo en la comoditat de nostres vassalls de la qual se pot alegrar la present ciutat. Per 9c, supplica a vostra spectable Senyoria que de assi avant dites causes de agraduacions encara que sien ab qualitat se coneguen e iudiguen per lo magnifich veguer de dita ciutat, iuxta serie y tenor de dita constitucio.
Item que lo advocat ni procurador fiscal no pugan esser scrivans ni arrendadors de ninguna scrivania ni tenir parts de arrendament de aquelles directe o índirecte y que se entengue en los arrendadors sdevenidors.
Item com los habitadors de Caller y sos appendicis tinguen privilegis que.ls sia dada la sal bona y tanta quanta ne hauran mester, supplica a vostra spectable Senyoria attes los cinch cents quartins ques daven y apres sis cents quando no.ls basten millorant-se la dita ciutat ab ajuda de nostre Senyor de cada dia que de aci avant les sia donada tanta sal com hauran mester iuxta dit privilegi.
Item attes que los saliners dels menuts tenen lur salari per vendre la sal per la qual paguen, los que la compren, lo que es la tacha per la regia Cort. E ultra la tacha sean usurpat sens titol ni ordinacio legittima precedent del Senyor Rey o de sos officiala de pendre un callares per quarti sots color de bolleti, que de assi avant sia levat tal abus y que de la sal vendran dentre les ciutats no sens pague res per bolleti y de la sal que vendran als foresters donen un bolleti per persona y que no prenguen si no hun callares talment que prenent huna persona per si o per altre menys de un quarti prenga bolletí e pac dit callares. Y tambe prenent dita persona hu o mas quartins tants quants ne pendra no pague mes de callares per lo bolleti. Lo qual se dona per
conservacio de la regalia real y per tolre vexacions e per claricia dels que compren la sal.
Item per que dit Regne te necessitat de moneda y de alguns anys en sa es prohibida la seca, ques torve a fer moneda de alguns menuts per subvenir a la necessitat del dit Regne.
Item que lo qui tendra lo pes real no puxa comprar ni vendre formages ni fideus ni altres mercaderies que se hagen a pesar per ell o per interposada persona.
Item attes se vol prohibir als barons y heretats del present regne no poder fer aiust etiam en casos permesos per defensio e administracio de ses iuridictions stenent una pragmatica ques diu dels aplechs, lo que per indirectum es prohibirlos en ses iuridiccions, per co se supplica que de aci avant no sien perturbats en ses iuridiccions ans que les puxen defensar y administrar si e segons es acostumat y es de iusticia y que la pragmatica sia entesa en son cars y no s.estenga indebite indegudament.
Attendentes vos prefatum locumtenentem generalem nostrum maturo consilio et deliberatione preinserta apuntamenta decretavisse esseque ita rationi et equitati consona quod noviter concedi deberent, si actenus concessa non fuissent, volentes in
his robur auctoritatis nostre regie impendere, ut dictorum / apuntamentorum c. 258v.
perpetue observantie consulatur tenore presentis, de nostri certa scientia, expresse, deliberate et consulto regiaque nostra auctoritate decretationem apuntamentorum preinsertorum vestram in dicto processu contentam aprobamus, ratificamus ac, in quantum opus est, noviter facimus et firmamus, mandantes vobis dicta nostra regia auctoritate, quod ipsa et singula contenta in dictis apuntamentis sicut premittitur decretatis, teneatis, exequamini et compleatis ac inviolabiliter suis loco et tempore observetís, nec aliquem contra ea ire permittatis cauti a contrario peragendo, si gratia nostra vobis cara est et penam trium minium florenorurn a bonis secus agentium irremisibiliter exhigendorum nostrisque applicandorum erariís cupitis evitare.
Datum in civitate nostra de la Corunya die XXVIII mensis aprilis anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo vigesimo.
Yo el Rey.
Vidit cancellarius. Vidit Ludovicus Sanchez generalis thesaurarius. Vidit Augustinus vicecancellarius. Vidit conservator generalis.
In Sardinie III, folio LXXXXIIII.
Cesarea catholica regiaque Magestas mandavit michi loanni Gongalez de Villa Simpliz.
Visa per cancellarium, vicecancellarium et Ludovicum Sanchez generalem thesaurarium et per conservatorem generalem.
Registrata. /